Visita'ns en

Infància

Trastorns de l’aprenentatge

El trastorn de lectura, el trastorn de l’expressió escrita i el trastorn del càlcul consisteixen respectivament en un rendiment inferior en aquestes àrees, que se sitúa por sota del que s’espera en funció de l’escolaritat, de l’edat del subjecte i del coeficient intel.lectual. Els problemes d’aprenentatge interfereixen en el rendiment acadèmic en general o en les activitats quotidianes que requereixen lectura, càlcul o escriptura. En els trastorns de lectura també anomenada dislèxia la lectura oral es caracteritza per distorsions o omissions, lentitud i errors en la comprensió de la pròpia lectura.

Trastorn de l’ escriptura, disortografia, disgrafia

És una combinació de deficiències del subjecte per compondre textes escrits, errors gramaticals i d’elaboració de frases, organització pobre dels paràgrafs, grafía deficitària, errors d’ ortografia.

Trastorns del llenguatge

Dins aquest apartat s’inclouen el Trastorn del llenguatge expressiu, el trastorn mixte del llenguatge receptiu – expressiu, trastorn fonològic i quequeig.

Trastorn de conducta i adaptació

Consisteixen en una combinació de dificultats en atenció selectiva, control d’impulsos, control emocional i control del grau d’activitat motora que es manifestarà com una dificultat important del nen per adequar la seva conducta a les exigències del seu medi, no cumplint les expectatives del seu medi, amb el conseqüent impacte emocional negatiu. Apareixen conductes disruptives, en que predominen símptomes de trastorn oposicionista-desafiant, trastorns de conducta, labilitat emocional i resistència al condicionament.

Trastorn d’atenció amb o sense hiperactivitat TDA I TDAH

Patró persistent de desatenció i/o hiperactivitat-impulsivitat, que és més frequent i greu que l’observat habitualment en subjectes d’un nivell de desenvolupament similar. Aquesta dificultat es troba generalitzada a l’espai i temps (passa a qualsevol lloc i tots els dies ) i consisteix en la dificultat per mantenir i regular l’atenció i una activitat motora excessiva.

Presenten també poc autocontrol deixant-se portar amb freqüència per les seves emocions: ira, tristesa, ansietat, alegria.. Acostuma a tenir com a conseqüència dificultats escolars.

Problemes emocionals: dol, gelos, rivalitat, pors,fòbies...

El dol és la reacció psicològica davant una pèrdua. Es tracta de l’impacte produït a les emocions, pensament, hàbits i a les relacions socials.

El naixement d’un germà o la sensació de gelos amb un adult és un aconteixement estressant bé per la pèrdua de l’afectivitat o per la pèrdua de l’atenció, el sentiment que les necessitats emocionals no són ateses.

Els gelos són una reacció adaptativa transitòria del nen i dels adults, degut a l’alteració emocional i comportamental, produïda per un desequilibri en la dinàmica afectiva familiar. Intenten recuperar l’atenció i l’amor que els hi falta.

Els nens i els adults experimenten pors molt variades durant al llarg de la vida. La majoria són passatgers, propis de l’edat o d’una circumstància concreta. Però les pors es denominen fòbia quan són: desproporcionats a l’objecte que la provoca, el qual és inofensiu i no comporta cap amenaça, i desadaptatius, ja que la resposta provoca malestar o bé altera la vida quotidiana del nen.

Enuresis i encopresis

Encopresis consisteix en l'evacuació repetida d’excrements en llocs inadequats, sigui voluntària o intencionada. És més comú durant el día que a la nit. El fet d’embrutar-se pot ser accidental (el nen tracta d’amagar-ho ) o deliberat (desafiant). L’edat cronològica és al menys de 4 anys. Les causes de l’encopresis es poden dividir en dos grups: el primer té una base fisiològica i el segon sembla tenir una base emocional. Psicològicament els nens acostumen a presentar pertorbació i vergonya, provocant baixa autoestima. En alguns casos es mostren símptomes neuro-evolutius, incloent falta d’atenció, hiperactivitat, impulsivitat, baixa tolerància a la frustració y descoordinació. En els símptomes biológics, s’observen amb freqüència mals d’estómac, llargs períodes asseguts a la tassa del lavabo i restrenyiment crònic.

Enuresis és l'emissió repetida d’orina durant el dia o la nit al llit, la majoría de les vegades és involuntari, però en altres ocasions és voluntari. Pot ser nocturna i diurna o ambdues a la vegada. Pot ser primària, encara no s’ha aconseguit el control de la bufeta o bé secundària , quan la incontinència reapareix després d’haver aconseguit un funcionament correcte, per problemes físics o per factors emocionals.

Alteracions del son

Apareixen com a conseqüència d’alteracions endògenes en els mecanismes del cicle son – vigilia que sovint es veuen agreujades per factors de condicionament.

Trastorn de la coordinació motora

La característica essencial d’aquest trastorn és l’ alteració significativa del desenvolupament de la coordinació motora. Pot observar-se quan hi ha un retard en l’adquisició dels hàbits motors (caminar, seure, gatejar...) , torpesa motora, caligrafia deficient...

Trastorns del desenvolupament : TGD, TEA, ASPERGER

El terme Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD) fa referència a una pertorbació greu i generalitzada de diverses àrees del desenvolupament: relacions socials, comunicació (expressió i comprensió del llenguatge) i falta de flexibilitat mental amb interessos, comportaments i activitats estereotipades. A la majoria dels nens els símptomes són detectats abans dels 18 mesos. És important detectar-los aviat per poder iniciar el més aviat possible l’estimulació global i per la prevenció o tractament educatiu de les conductes inadequades d’aquests nens.

Trastorn d’ansietat per separació

La característica principal és una ansietat excessiva lligada a l’allunyament de casa o d’aquelles persones a qui el subjecte està vinculat, experimentant malestar excessiu, necessitant saber on para i estar en contacte amb elles.

Psicomotricitat

La psicomotricitat és una disciplina que s’ocupa de la interacció que s’estableix entre el coneixement, l’emoció, el moviment i la seva importància pel desenvolupament de la persona, de la seva corporeitat, així com de la seva capacitat per expresar-se i relacionar-se en el món que l’envolta. Va dirigida tant a nens sans com als qui pateixen qualsevol tipus de trastorn. Els nens, mitjançant les seves accions corporals aconsegueixen situar-se en el món i adquireixen intuitivament els aprenentatges necessaris per desenvolupar-se a l’escola i a la vida, amb els conseqüents efectes sobre la millor capacitació per l’adquisició de l’escriptura, la lectura, la comprensió, expressió i raonament i les matemàtiques, indispensables per l’èxit acadèmic.

Alteracions del nen afectat per greus patologies: Síndrome de Down, paràlisi cerebral…

Administració de tests

Tests d’intel.ligència (WISC-IV, WAIS..), test de personalitat (MMPI-2, MMPI-A, CPQ..)...
Compartir a:
Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l´ús de la web. Considerem que si continua navegant, accepta el seu ús. Més informació | Tancar