Compartir:
Avui dia, alguns pares i professionals de l'educació, esperen de la persona que té TDAH (trastorn de dèficit d'atenció i hiperactivitat)  més del que pot donar.
TDAHSabem més del TDAH, però costa no assenyalar, criticar o castigar l'expressió dels seus SÍMPTOMES: manca de concentració, organització, autoregulació emocional, control emocional, memòria de treball, flexibilitat... dient frases com: "no pares de moure't", "no estàs atenent al que t'estic explicant"...tot això genera unes conseqüències, notes a l'agenda i molts cops càstigs, ja sigui a casa o a l’escola...que acaben frustrant al nen/a o adolescent generant-li malestar, ràbia...i la seva AUTOESTIMA cada cop estarà més baixa, fet que pot desencadenar problemes de comportament afegits.

ESTEM ASSENYALANT i DESCRIVINT ELS SEUS SÍMPTOMES.
Hauria de ser així?

Baixem les espectatives, deixem que es calmin abans de parlar i ESCOLTEM-LOS. En comptes d'enfonsar-los els farem BRILLAR.

Montse Icart
Aquesta web utiliza cookies tècniques, de personalització i anàlisi, pròpies i de tercers, per facilitar-li la navegació de forma anònima i analitzar estadístiques de l´ús de la web. Considerem que si continua navegant, accepta el seu ús.